La Plataforma SBLC presenta recurs d’apel·lació contra l’arxiu provisional de la Peça 25 per part del Jutjat nº 13 de Barcelona

​El passat 21 de gener la Magistrada Jutge, Alejandra Gil Lima, del Jutjat d’Instrucció nº 13 de Barcelona, que instrueix la Peça 25 del cas Mercuri, va decidir sobreseure provisionalment aquesta peça atenent la petició de les defenses dels imputats, sota l’argument que els fons de la Federació de Municipis de Catalunya són privats i no públics. 

Haz clic aquí para editar.

---

​Recordem que la Peça 25 investiga el possible delicte de malversació de cabals públics per les despeses irregulars fetes per la FMC:
- Despeses de caire personal o privat abonades per la FMC.
- Subvenció de 25.000 euros atorgada de manera irregular a la Fundació ACSAR 
- Abonament de diverses factures per treballs d’assessoria externa injustificats o inexistents per compensar econòmicament la pèrdua com a càrrec comarcal del PSC.

Per aquests presumptes delictes estan imputades les persones següents:
- Manuel Bustos Garrido. En qualitat d’expresident de la FMC. PSC
- Adolfo Moreno Sansano. Secretari general de la FMC en el moment dels fets.
- Montserrat Costa Serra. Contractada per la FMC com assessora externa.
- José Antonio Cabanillas. Director de la Fundació ACSAR.
- Xavier Amor Martín. Actual alcalde de Pineda de Mar. PSC. En el moment dels fets assessor de FMC 
- Santiago Fontbona Arbós. En qualitat d’Assessor extern de la FMC. Ex regidor d’Arenys de Mar. PSC.

La Plataforma SBDLC s’oposa de manera rotunda a l’argument de la Magistrada Jutge de considerar els fons de la FMC com a privats enlloc de públics, basant-se en els mateixos arguments de la defensa. Aspecte que fa pensar que, probablement, ha estat una decisió motivada per qüestions no jurídiques.
Aquesta argumentació no té cap consistència i no deixa de ser capciosa a l’obviar deliberadament que el 99,3% dels ingressos de la FMC provenen exclusivament de les administracions públiques (Ajuntaments, Diputacions, Àrea Metropolitana Barcelona, Consells Comarcals i Generalitat). I obviant també que cada municipi paga a la FMC 0,20 euros per habitant/any i que qui gestiona aquest diner públic són càrrecs electes i al mateix temps són els beneficiats d’aquests recursos i, en conseqüència, de la presumpta malversació de diner públic.

L’argumentació de la Magistrada Jutge instructora porta també a la perillosa conclusió de que tot diner públic transferit a una entitat privada en forma de subvenció per una finalitat concreta pugui ser utilitzat de manera inapropiada i per tant de no ser objecte de malversació i corrupció. En definitiva, vindria a justificar la impunitat d’una societat que gestiona els diners públics com millor els convé i en benefici privat.

Lamentem que en lloc d’afavorir la clarificació d’uns fets presumptament delictius i discernir si ha existit malbaratament de diner públic i estimular la lluita contra la corrupció, s’arxivi la causa que té múltiples evidències d’un possible ús irregular de diner públic, al ser utilitzat per finalitats molts diferents a les que haurien de ser destinades.
Amb aquesta actitud de la Magistrada Jutge instructora, en lloc de reforçar la independència de la justícia, reforça encara més la idea que té la ciutadania de l’existència de connivència entre els estaments polítics i els estaments judicials.
Per tots aquest motius la Plataforma SBDLC ha interposat recurs d’apel·lació contra la decisió d’arxivar la Peça 25 per part del Jutjat d’Instrucció nº 13 de Barcelona i confia que sigui tinguda en consideració.

Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció
Sabadell, 7 de febrer de 2020